Fisiologia bàsica de lexercici de resistència

Els moviments voluntaris del cos humà es produeixen gràcies a la contracció/relaxació muscular generada per estímuls nerviosos. Aquests estímuls funcionen de forma binària (activen o no activen) i la força del múscul no depèn de la intensitat de l’estímul sinó que depèn de dos factors:

1. La secció de les fibres musculars que s’activen amb l’estímul o dit de forma simple, el gran que sigui el diàmetre del múscul. Com més secció, més força.
2. La quantitat de fibres musculars que s’activen amb l’estímul de forma simultània (o allò que tècnicament es coneix com la capacitat de reclutament de la motoneurona). Com més reclutament, més força.

Sabent això, com més massa muscular tinguem i més capacitat per mobilitzar-la alhora, més nivells de força encara que convé puntualitzar, que en activitats de resistència, la ràtio pes/potència cobra una rellevància capital. Per això, més massa muscular pot representar majors nivells de força però menors nivells de rendiment, especialment quan hi ha de lluitar contra la gravetat. No obstant això, nivells de reclutament més grans sempre suposaran nivells de rendiment més elevats. De les anteriors afirmacions es pot deduir cap a on haurà d’anar dirigit el treball de força durant els entrenaments: reclutament abans que hipertròfia.

El rendiment en les activitats de resistència relacionat amb el sistema neuromuscular és el resultat del treball realitzat amb els músculs implicats en el moviment tècnic de cada activitat esportiva. Una baixada de rendiment s’explica per una caiguda en la capacitat de produir força que té el seu origen a nivell central (al sistema nerviós) i/o perifèric (al sistema muscular) i que es pot concretar , de forma aïllada o simultània a:

1. Fatiga central
   1. Menor capacitat per reclutar simultàniament les fibres musculars. Per tant, menys fibres treballant alhora, menys força i menor amplitud de moviment.
   2. Més freqüència d’estímuls elèctrics. Per tant, menys crides a les fibres perquè treballin, menor freqüència de contracció i menor freqüència de moviment.
   A tall d’exemple clar al respecte, la fatiga central és el que ens provoca que com més distància haguem corregut en certa carrera o entrenament, menor longitud i freqüència de gambada, de manera que a igual nombre de pulsacions, menor velocitat.
2. Fatiga perifèrica
   1. Alteracions a la recepció del missatge elèctric que generen pertorbacions en el procés de contracció/relaxació muscular.
   2. Caiguda de la capacitat intrínseca de les fibres musculars per generar força.
   Un altre exemple claríssim que més o menys hem patit tots quant a la pertorbació del missatge elèctric serien les rampes provocades per la deshidratació. Aquestes provoquen contraccions indesitjades de manera involuntària que no permeten executar els moviments correctament ni amb la intensitat desitjada.

De manera generalitzada, tots els practicants d’activitats de resistència solen basar tot el seu entrenament en el treball del sistema cardiovascular, desestimant qualsevol mena de sessió relacionada amb la força i la velocitat. I això és un error. S’ha demostrat que el treball d’aquestes dues qualitats físiques millora el rendiment en les activitats de resistència gràcies a una millora dels mecanismes de transmissió de les ordres nervioses amb la qual cosa hi ha una contribució directa a l’economia de els moviments.

A nivell pràctic, i gràcies a la tecnologia actual, podrem avaluar aquests nivells de força i eficiència i l’evolució que els entrenaments generen en aquests valors. Això ens portarà a millorar el nostre procés d’entrenament ia un major aprofitament de les nostres sessions de treball.