Entrenaments de màxima qualitat
Els rodets no tenen pietat
Confesso que des del confinament per culpa del Covid, m’he tornat un assidu a l’entrenament al rodet i per extensió, molts dels esportistes que els apassiona el ciclisme o el triatló com a mi però que no tenim gaire temps disponible.
I és que a molts se’ns va obrir un món d’entrenaments amb precisió mil·limètrica a l’hora de fer les sessions de qualitat amb bicicleta i trobar la màxima efectivitat a cada minut dedicat a aquest esport.
Per fi, el mal temps, la foscor o el fred ja no són un impediment per a treballar de manera efectiva i estar preparats per als reptes esportius amb què el futur ens tempta en una disciplina que sempre tensa l’agenda.
Abans de continuar, però, he de fer un aclariment amb el corró. Ha de ser un intel·ligent i de transmissió directa. Només així gaudirem sensacions de fluïdesa semblants en rodar a la carretera i ens posarà a prova amb els entrenaments que li marquem segons la nostra corba de potència.
Si encara no teniu un dispositiu d’aquest tipus, creieu-me, no invertiu en unes rodes de perfil ni en un Garmin nou,… trieu un rodet intel·ligent. Cada euro invertit en aquest aparell val la pena. No és tan “moló” com unes rodes de carboni però anireu més ràpid quan sortiu a la carretera i al cap ia la fi, d’això es tracta, no?
Un cop l’hàgiu comprat i instal·lat a casa, no cal que us compareu amb aquestes magnífiques “habitacions del pànic” que molts fan ostentació a Instagram. Amb un lloc ben ventilat, amb bona cobertura del wifi de casa i amb un endoll serà suficient per instal·lar-hi tot el complex d’entrenament.
El primer que hauríeu de fer abans de començar és calibrar el rodet perquè marqui correctament i posteriorment fer la prova de potència per conèixer el vostre llindar de potència funcional. Aquest valor és molt important que estigui ben ajustat, ja que és la unitat de base a partir de la qual es marquen les intensitats de TOTS els entrenaments.
A partir d’aquest valor podreu entrenar des de les còmodes zones aeròbiques, les incòmodes zones de transició amb càrrega làctica i les aparentment impossibles zones de potència i capacitat anaeròbica làctica i alàctica.
Sense estendre’m en aquest tipus de treballs, el bo del corró intel·ligent és que ell simplement “et posa” la potència que toca i llestos. Ni un watt més ni un de menys. Si baixes la cadència, et puja la força. Si puges la cadència, et baixa la força. I això comporta que si no vols quedar-te “encallat” has de seguir aplicant força. Això comporta que en un entrenament que potser a la carretera aixecaries el peu i creuries que ja no pots, amb el corró no passa. Ell no aixeca el peu, no té pietat, ell t’obliga a mantenir l’esforç. Això genera unes adaptacions fisiològiques superiors i mentalment et fa més fort. Certament, si realment no pots, et quedaràs finalment encallat però abans que arribi això, segur que ho hauràs intentant més que a la carretera.
Per exemplificar aquesta precisió us adjunto una pantalla de pantalla d’una sessió d’entrenament realitzada en rodet i una altra a l’exterior. Endevineu quina és cadascuna?
