Quants cavalls tens?

Les proves desforç serveixen sobretot per assegurar-se que lesportista que les realitza té un bon estat físic i no presenta cap contraindicació davant lexercici intens. A més, serveixen també com a predicció del rendiment que pot arribar a mostrar en qualsevol competició.

En altres paraules, una prova desforç és per al cos el que un banc de potència és per a un cotxe. És a dir, podem saber si tenim 50, 100 o 200 cavalls de potència i posteriorment sabrem quina acceleració i quina velocitat disposarà el vehicle.

La potència del nostre cos s’anomena Consum màxim d’oxigen (o la seva abreviatura VO2 màx). Aquest valor no és res més que la capacitat que té el nostre cos per captar l’oxigen de l’ambient i utilitzar-lo en les reaccions cel·lulars per transformar-lo en energia mecànica (o moviment). Com més gran sigui aquesta capacitat més gran serà la capacitat de rendiment de l’individu.

El valor de consum d’oxigen varia entre els 20 ml/min/kg fins als 90 dels esportistes d’elit i professionals. Els esportistes amb un valor més elevat respecte al seu pes corporal són els esquiadors de fons i de travessia. Els esportistes amb un valor absolut més elevat són els remadors. És important entendre la diferència entre el concepte relatiu i absolut i tornant al símil motoritzat és fàcil de comprendre. Un esquiador de fons o de travessia seria com una motocicleta. No gaire potent però molt lleugera i per tant amb una ràtio potència/pes molt elevada. Un remador seria com un transatlàntic, molt potent però amb molt de pes. Si lluita contra la gravetat no té res a fer, però sense la gravetat és capaç de desenvolupar uns nivells de potència espectaculars.

El consum d’oxigen és un valor de rendiment que ve altament determinat per la genètica. Amb l’entrenament es pot millorar entre un 10 i un 15%. Per això, quan un es farà una prova d’esforç per conèixer aquest valor, pot sortir força decebut en funció de les seves expectatives. Valors inferiors a 70 ml/min/kg. en homes i 65 ml/min/kg. en dones no donen per ésser esportista d’elit en activitats de rendiment. Ho sento. Això és així i no hi ha cap altra opció que dedicar-se a entrenar amb il·lusió, gaudir de les curses per probablement no arribar mai el primer a meta llevat que tinguem un cop de sort i els de davant gestionin malament la cursa.

Tanmateix, que no us doni la baixada! Com més llargues són les carreres menor influència té aquest valor i més influència tenen aspectes d’eficiència i gestió de la competició. Si un entrena per aconseguir el seu màxim potencial i juga correctament les seves cartes pot gaudir de les carreres igualment i arribar a meta amb més satisfacció si és possible que aquell que ha estat tocat pels déus i va sobrat de cavalls.