Saps quins són els factors del rendiment que expliquen perquè cadascú obté uns resultats esportius?
El gràfic de Tim Cusick, un dels meus entrenadors de referència, és certament molt clarificador, ja que et dóna una idea global de la combinació de coses necessàries per obtenir determinada prestació esportiva i per això, es pot arribar a saber què millorar amb l’entrenament.
Entrenar amb pluja i en males condicions és absolutament necessari. En cas contrari, si t’agafa en una competició, què faràs? quin equipament agafaràs? aniràs prou abrigat? què necessites cobrir-te més? quanta estona aguantarà sota la pluja aquest goretex?
Totes aquestes preguntes i més les podràs resoldre sense dubtar en una situació d’entrenament i després, en carrera, et possibilitaran prendre bones decisions per disputar la carrera en les millors condicions personals malgrat les males condicions meteorològiques.
Qualsevol activitat física genera una resposta a l’organisme que té per objectiu respondre a les demandes fisiològiques que l’exercici li està provocant. Això pot ser un increment de la freqüència respiratòria, cardíaca, una mobilització dels recursos energètics,…
L’entrenament cerca organitzar aquestes activitats físiques en el temps amb l’objectiu que aquestes adaptacions agudes acabin generant uns processos adaptatius que comportin una millora en el rendiment.
Però, quines adaptacions fisiològiques es produeixen sobre el teu organisme segons la intensitat de cada zona d’entrenament?
El sistema cardiovascular és el sistema per excel·lència que ningú sense dubtar, relaciona amb les activitats de resistència.
L’indicador per excel·lència de la capacitat del sistema cardiovascular és el consum màxim d’oxigen o les arxiconegudes sigles VO2 màx. Aquest valor no és res més que la capacitat que té el nostre cos per captar l’oxigen de l’ambient i utilitzar-lo en les reaccions cel·lulars per transformar-lo en moviment. Com més gran és aquesta capacitat més gran és la capacitat de rendiment de l’individu.
Descobreix perquè hi ha individus amb un valor superior de VO2 màx i el perquè mai no hem de menysprear el treball diari als entrenaments que ens oferirà la possibilitat d’esprémer al màxim el nostre motor.
A l’hora de fer activitats de resistència és fonamental conèixer la importància que el sistema energètic i termoregulador té a l’hora de determinar el nostre rendiment.
D’una banda, la tecnologia actual permet avaluar la despesa energètica de les activitats que fem. D’aquesta manera, i analitzant cada disciplina esportiva i les seves demandes energètiques, buscarem que amb l’entrenament i la dieta, ens apropem al que seria òptim per a cada activitat competitiva.
De l’altra, l’autoconeixement és una arma fonamental per aconseguir mantenir la temperatura a ratlla, cercant el compromís entre el nivell d’intensitat d’esforç i les possibilitats de rehidratació per compensar la hipertèrmia d’origen extrínsec (el medi) i intrínsec (l’esforç).
De manera generalitzada, tots els practicants d’activitats de resistència solen basar tot el seu entrenament en el treball del sistema cardiovascular, desestimant qualsevol mena de sessió relacionada amb la força i la velocitat. I això és un error ja que s’ha demostrat que el treball d’aquestes dues qualitats físiques millora el rendiment en les activitats de resistència gràcies a una millora dels mecanismes de transmissió de les ordres nervioses amb la qual cosa hi ha una contribució directa a l’economia de els moviments.
Freqüència cardíaca màxima, freqüència cardíaca de llindar, freqüència cardíaca màxima i mínima quan treballem per pulsacions i llindar de potència funcional i ritme funcional si treballem per potència i per ritme respectivament són les diferents referències que els entrenadors prenem per posteriorment determinar les zones d’entrenament amb els nostres esportistes.
Davant d’aquesta sort de disparitat, però, cal fer la pregunta següent: Quina magnitud seria la millor per poder treballar amb la màxima precisió possible?